Projecte

La tasca educativa del projecte s’orientarà en generar situacions pròximes i reals que ens possibilitin obrir els ulls davant les situacions de complexitat, per poder desenvolupar l’autonomia personal amb actitud crítica per tal d’actuar en favor de reduir les desigualtats socials. És a dir, reflexió i acció, una de les bases fonamentals de la pedagogia crítica.

Creiem que el treball de la comunitat educativa ha de consistir a oferir la possibilitat d’observar i de reflexionar sobre allò observat sense imposar-ne la visió, sense convèncer, sinó, contràriament, escoltant i dialogant amb les persones participants. Entenem que les persones que participen en els processos formatius no són usuaris passius d’un sistema d’ajuda externa, sinó  participants actius amb capacitat d’augmentar la seva autonomia conforme progressa el seu procés educatiu.

Un dels objectius de la tasca educativa és contribuir a l’articulació de la comunitat, i aquesta es fa des de la persona que aprèn com a protagonista del procés. Seguint la proposta del pedagog brasiler Paulo Freire l’educació ha d’anar profundament lligada a la quotidianitat incidint en formar una consciència ciutadana crítica. El barri del Besòs i el Maresme es troba plenament immers en contextos d’heterogeneïtat. Per a l’educació, l’heterogeneïtat sempre és una riquesa i una eina des d’on treballar, però si no som capaços d’entendre i tenir en compte tots els eixos que creuen cada realitat pot ser que deixem molta gent enrere en el camí de l’aprenentatge i per tant, estiguem contribuint a l’exclusió social. Per aquesta raó, aquest servei formarà part de les diferents propostes d’acció comunitària intercultural del territori oferint un dispositiu capaç d’acompanyar a les persones en el moment maduratiu, formatiu i sociolaboral en què es trobin. Ja que al costat de cada demanda, hi ha una història personal i una situació de tipus administrativa que condiciona de forma determinant la situació de cada individu.

En el context de l’educació de persones adultes ens trobem amb grans desigualtat pel que fa al gènere. Per començar, l’accés a l’educació és més fàcil pels homes que per les dones: els grups de llengües estan molt més masculinitzats, ja sigui per nombre de participants masculins i femenins, com per la representació oral dins l’aula. Subvertir això, passa per entendre quins son els aspectes del rol que assumeixen les dones i que les posicionen en una situació de desigualtat enfront l’aprenentatge. Un aspecte que es comparteix dins la condició de gènere en la majoria de contextos és l’assumpció de les tasques de cures i reproductives, ja sigui per la maternitat com la cura d’altres persones dependents. Tasques que es restringeixen a l’espai privat donant pas a l’aïllament i dificultant la immersió i integració social, la compaginació d’activitats, la continuïtat, etc.

Però el gènere, com tot, també està travessat per altres factors com són l’edat o la cultura. Tot i que totes les cultures estan arrelades a un sistema patriarcal, cada cultura té la seva expressió del gènere i les seves opressions;  a més a més  de les relacions de poders, privilegis i opressions que existeixen entre les mateixes cultures (blanca/negra, occident/orient, nord global/sud global). Així doncs, el servei adoptarà una perspectiva de gènere i una perspectiva intercultural que queda recollida dins del feminisme interseccional perquè creiem que no existeix un sol eix d’opressió (el gènere) sinó que, l’encreuament de les diferents modalitats de dominació i discriminació que travessem les persones sorgeix de les relacions de poder en les categories de raça, gènere i classe. La perspectiva interseccional inclou a totes les dones, dissidències i diversitats, perquè entén que només així es podran analitzar les relacions d’opressió.